Kosovo, at the crossroads
Des de fa uns mesos l’actualitat internacional ha anat essent esquitxada per petits fragments sobre Kosovo, actualment província de Sèrbia. La veritat és que la multiplicitat d’interpretacions de la seva situació política pot fer gairebé indesxifrable el conflicte, ens podríem tornar bojos recolectant variables, formulant causalitats i traient-ne conclusions. Tot i així, a títol personal i sabent-ne el que un pot tafanejar per la xarxa i als plecs de paper que venen als kioscos, m’atreveixo a llançar un parell o tres de proposicions (diguem-ne) propedèutiques.
De política interior kosovar: les polítiques de resistència pacifica dutes a terme sota el lideratge d’ Ibrahim Rugova (Lliga Democràtica) amb la creació d’institucions paral·leles a l’administració serbia durant els anys 90′, segur que han donat els seus fruits en matèria de creure’s la independència. Si a aquestes institucions que es consolidaren més o menys hi sumem la repressió definitiva que va suposar la campanya de neteja ètnica deliberada empresa per Slobodan Milosevic el 99′ crec que ja tenim un resultat: l’única via admissible pels albanokosovars és la independència. Un tema apart és la minoria sèrbia, no tant minoria al nord del Kosovo, mobilitzada constantment pel discurs proserbi victimista que els considera els màrtirs de la pàtria Sèrbia. No cal oblidar que la primera pedra de la mitologia nacionalista sèrbia és al Kosovo, coinsiderat el lloc de naixement de la pàtria Sèrbia gràcies a l’esplendor assolit a l’edat mitjana com a capital del Regne de Sèrbia i a la mítica i llegendària, a parts iguals, Batalla de Kosovo (observar a la pintura les tropes cristianes del Regne de Sèrbia lluitant contra les del Imperi Otomà, la Batalla data de 600 anys abans de la caiguda del mur de Berlín, el 1389) que la seguí l’èxode serbi després de perdre-la estrepitosament per inferioritat numèrica i diverses traicions. El que en matèria d’Anthony Smith és arqueologia política, heus aquí el nacionalisme, en aquest cas deixaria en ridícul els mateixos jaciments d’Atapuerca i Capellades junts. Milosevic utilitzaria la mitologia de la batalla justament 600 anys després en un míting als serbis kosovars per fer una incitació a l’odi ètnic contra els albanesos, tot un pròleg del que faria durant els propers 10 anys. El discurs polític sencer es pot descarregar a la pàgina de la BBC. El discurset no té preu, heus aquí un fragment: (parlant dels serbis) They liberated themselves and, when they could, they also helped others to liberated themselves. The fact that in the region (Kosovo) they are in the majority, is not a serbian sin or shame, this is an advantge which they have not used against others, but I must say here, in this big legendary field of Kosovo, the serbs have not used the advantage of being in a majority for their own benefit either. Thanks to their leaders and politicians and their vasaal mentality they felt guilty before themselves and others. Desunity among serbian politicians made serbia lag behind and the inferiority of those politicians humiliated Sebria (…) - No comment- 
************
De les identitats: al Kosovo s’hi superposen, hi operen, dues hiperidentitats: l’albanesa i la sèrbia. S’hi troben serbiskosovars més nacionalistes que els serbissense afegits i albanesos més albanesos que els de la pàtria on va regnar Enver Hoxa, gran impulsor de les idees panalbaneses. Ja en temps de la Lliga de Prizern els albanokosovars no buscaven la independència sinó l’annexió amb Albania. Així doncs, en un context on es busquen institucions d’autogovern, hi trobem tota mena d’identitats nacionals (no hem parlat dels gitanos, turcs i bosnis) menys una identitat Kosovar comuna… Darrerament sembla que es fan esforços per trobar-la, però em temo que és una recerca un xic laboriosa.
************
De la política internacional: amb el document de l’enviat especial de les Nacions Unides Martti Ahtisaari, un home forjat a l’YMCA finesa, sobre la taula del Consell de Seguretat les NNUU aposten per l’autogovern de facto, una independència tutelada i sense possibilitats de política extrior a priori. Pesa la mà dels Estats Units que hi ha darrere de tot plegat: suport a Albania com a contrapartida d’altres favors i el seu pas exemplar cap a món lliure. No obstant, Rússia es fa valdre i sembla que votarà en contra de la proposta, que evidentment és rebutjada de ple per Sèrbia. Ara bé, la posició russa i sèrbia tal com ens explica Carlos Taibo no és tan innocent com sembla. Si bé formalment es rebutja la independència del Kosovo entre bastidors la cosa no és tan clara: Sèrbia podria voler una declaració unilateral per part del Kosovo que aprofitaria per acusa d’il·legitima i manetnir sota control els nord; pel que fa Rússia la independència del Kosovo li donaria arguments per moure fitxa al tauler mundial: Transnidstria (Ucraina), Ossètia del Nord(Geòrgia)….
Seguirem a l’espera…
by Wu Ming Politcial Science Section
Deixa un comentari