Un partit polític assembleari és més democràtic que un partit no assembleari?
Considero escaient, a priori, definir-me en relació a la noció “democràtic”, ja que serà el concepte a partir del qual s’origina la discussió sobre la conveniència de que la forma organitzativa interna d’un partit polític sigui assembleària o no.
Una primera aproximació podria ser aquella per la que s’entén que democràcia és el poder del poble exercit per la Multitud, no exercit per una majoria –que podria donar lloc a la dictadura de la majoria-, sinó per tota una multiplicitat de singularitats que es veuria inclosa i participaria en l’exercici de poder.
Paral·lelament, a partir d’aquesta aproximació de democràcia, aquesta no pot entendre’s com una teologia a la qual hagi d’arribar un partit, ja que no és un estadi acabat, no és un concepte estàtic, sinó que pel contrari és un procés dinàmic i inacabat basat en la participació de tots els subjectes, els quals d’aquesta manera es veurien inclosos i/o representats en i per ell. Aquesta dinamicitat només és possible a partir de la intersubjectivitat comunicativa i participativa. És per això, que considero requisit indispensable per a qualsevol noció de democràcia que el procés de decisió es doni a partir d’una forma organitzativa assambleària.
Un cop aclarit el meu enfocament intentaré argumentar-ho de diferent manera. Si volem considerar més o menys democràtic un partit polític en base a si la forma organitzativa és assembleària o no, considero evident pels motius exposats anteriorment que sí serà més democràtic un partit assembleari, ja que aquest permetria una major inclusió i canalització de les diferents voluntats dels militants i simpatitzants, especialment en l’actual context de fractalització de l’individu i de desafecció política. En aquest sentit, una forma organitzativa assembleària acabaria amb l’actual i democràticament insalubre pràctica economicista del vot, i permetria d’aquesta manera exercir a la praxi l’accés al dret de ciutadania, exercici del qual ens trobem molt allunyats a dia d’avui.
Altrament, la democràcia participativa interna en els partits polítics no només expressa aquest pluralisme que es dona a l’interior dels partits polítics, sinó que també confereix estabilitat als partits polítics mitjançant el reestabliment de la confiança gràcies a la transparència atorgada pel procés assembleari.
El procés assembleari seria vist també com el més democràtic des del punt de vista de que posa de manifest també el sistema de xarxes en el que es mouen les diverses singularitats en els partits polítics, permetent així el reforçament a través del temps dels vincles de confiança a l’interior del partit. A més, aquest reestabliment de la confiança intra-partit i inter-subjectes d’una mateixa xarxa permetria superar en certa mesura el problema d’afecció político-institucioanl i de descrèdit dels partits polítics al qual es troba exposat el sistema polític i de partits actual. D’aquesta manera, la forma organitzativa assembleària podria prefigurar-se com una via d’escapament de la situació vigent de col·lapse del sistema de partits i anteriorment dels partits polítics en sí.
Com deia, ajudaria a superar el problema de desafecció, i això ho aconsegueix gràcies a la legitimitat que atorga l’assemblearisme i el consens que se’n deriva d’ell. Consens el qual permetria l’emancipació de l’agenda política i dels programes de partit que estrenyen moltes vegades el procés democràtic intern i la creativitat a l’hora de fer propostes polítiques alternatives.
Canviant el termes de l’argumentació m’agradaria remarcar un aspecte lligat a aquests límits a la creativitat política imposats pel partit, que no és altre sinó la disciplina de partit, res més allunyat de la veritable democràcia interna als partits. En aquest sentit l’assemblearisme seria l’antídot d’aquest procés disciplinant, és a dir, funcionaria com un agent a-discplinant que toleraria l’heterogeneïtat subjectiva i permetria així el constructivisme intrínsec de tot procés democratitzador, el qual es troba asfixiat per les cúpules dels partits polítics.
Per acabar, i a mode de síntesi, considero que l’assemblearietat és el que aporta la dinamicitat impresindible per al procés democràtic intern d’un partit polític i el que reflecteix la multiplicitat de voluntats ciutadanes a l’interior del partit, constituint així la base de tota noció de democràcia i de la seva legitimitat.
QuoDLiBeTaT Wu-MiNG!!
Deixa un comentari