Carod Rovira i l’ètica de la convicció
Francesc Marc Àlvaro escriu aquesta setmana a El Temps sobre en Carod Rovira i la seva aparició al programa Tengo una pregunta para usted de TVE-1 que tant d’èxit va tenir. A l’article hi fa una observació interessant sobre l’efecte que van tenir els arguments de Carod sobre els mateixos catalans (una part) que no l’acostumen a veure “directament” als mitjans autòctons sinó que en tenen una visió espanyola, ja que consumeixen mitjans estatals. Sembla ser que la bona imatge que va causar entre aquests (tele)espectadors no ha agradat gaire al PSOE que hi veu possibilitats de pesca electoral per part d’ERC.
Deixant de banda consideracions de comportament electoral Marc Àlvaro fa una referència filosòfica prou interessant: que Carod Rovira actuà al programa de televisió seguint, ni més ni menys, l’ ètica de la convicció teoritzada per Max Weber! És a dir que no va actuar seguint l’ètica de la responsabilitat, sospesant les possibles conseqüències dels seus actes,
sinó seguint els seus principis (segons Weber era l’ètica de la responsabilitat la que corresponia a un polític). He trobat un article a www.radicalphilosophy.com (al Sant Google que diria Paco Buey) de John Roberts (l’home de la fotografia) on ens exposa una tesi interessant: considera que el retorn a la ètica com a tema de debat en la filosofia actual (cita a Negri, Derrida o Zizek) és una mena de retorn a les idees cristianes del subejcte transcendent. Aprofitant l’avinentesa classifica a Negri de tèoric d’un “marxisme reespiritualitzat” o a Derrida de weak messianist.
La conclusió és prou críptica filosòficament i digna d’anàlisi:
“(…)In this respect the turn to religious categories as an underused political heritage is not based on any reinvocation of the religions of the Book, or the elaboration of the ‘good life’, but on a refiguring of the universal drama of human responsibility. The new writing proposes neither an unreflecting faith nor a new version of onto-theology. What the post-Platonic, post-pagan tradition of the interiorized, reflective, responsible self is seen to provide is the repoliticization of ethics under the religious imperative of the transcendental (Christianized) subject.”
by Wu Ming Master series
D’oca a oca, i tornat al tema pragmàtic de la política, crec que en aquest cas Carod Rovira és suficientment llest i experimentat com per actuar només sospesant les conseqüències dels seus propis actes.
La fotografia molt eloqüent