Michael Walzer: liberalism as a selfsubversive theory?
Treballant les crítiques comunitaristes a la acadèmicament omnipresent Theory of Justice de John Rawls ens trobem a M.Walzer, reconegut filòsof polític comunitarista (una etiqueta que rebutja) i actualment director de la revista Dissent.
Walzer exposa al seu article The communitarianist critique of liberalism una lúcida discussió dels arguments comunitaristes que habitualment es confronten amb el liberalisme polític. Amb un toc d’humor descriu la paradoxa comunitarista: d’una banda es critica la societat actual regida per idees liberals que atomitza els individus; de l’altre rebutja aquesta idea de societat (tot i afirmar que la societat actual està atomitzada) assenyalant que la seva estructura bàsica és comunitarista més que no pas liberal. Un cop descrita la paradoxa és capaç de destriar els elements vàlids de les dues crítiques comunitaristes que semblen contraposades (atomització vs. estructura comunitarista) per extreure’n una conclusió que pugui satisfer la voluntat dels seus col·legues.
Conclusió de Walzer: l’aspiració del comunitarisme no va més enllà de promoure’l dins les societats liberals actuals; parlar de tradició política de les comunitats occidentals als EUA és parlar dels valors liberals; un Estat que “agradi” als comunitaristes és el que promou les associacions que treballen per aglutinar i frenar l’atomització. Com que el liberalisme és una teoria “selfsubersive” sempre juga en contra dels seus propis valors i tradicions ja que els individus que hi viuen es socialitzen en la capacitat d’autocriticar-la. Per aquesta raó la crítica comunitarista és com els crocs: una moda recurrent.
Valoracions I+T per més endavant…
by Wu Ming Matser Series
Clar, es que s’ha de ser radical en la justa mesura.